Una de les qualitats captivadores del treball fotogràfic de Lempert és precisament la seva capacitat per superar la presència de l'aparell fotogràfic. La forma en què observa el món i presenta el seu treball és tan modesta i generosa que deixa de tenir importància si la càmera estava o no allà. És la seva mirada, la seva ment, la que capta i realitza les fotografies amb total llibertat, una capacitat d'experimentació sense restriccions i una sensibilitat arrelada a inquietuds atemporals.

Després d'un rigorós procés d'edició, durant el qual les fotografies poden amuntegar-se en el seu estudi durant anys, Lempert penja el treball acabat sense marc i sense paspartú. Les enganxa amb cinta a la paret de la galeria de tal manera que les vores de vegades s'aixequen de la superfície. El paper que fa servir té una textura lleugerament cotonosa, que dóna a cada fotografia un efecte més suau; fins i tot les imatges amb un enfocament més nítid semblen, a primera vista, dibuixos a carbonet o esbossos a llapis vaig meticulosament detallats. En un món d'impressions a color de la mida d'una tanca publicitària, les propietats materials del treball de Lempert revelen una sensibilitat arrelada en preocupacions atemporals.

En el estudio, en la galería. Brian Sholis. Text publicat al llibre Relación (2018).

La recerca d'una "imatge" no singular a favor dels vincles entre imatges li permet a Lempert expressar la veritable dimensió de la seva obra. En el seu univers tot és subjecte i com a tal és a través d'una constel·lació d'imatges com la diversitat i riquesa del mateix es visualitza millor.Visible Light és una excel·lent expressió d'això. Un conjunt de noves obres es mostren al llarg del mur principal de la sala d'exposició de forma no lineal, com un grup expandit. Només una paret i dues vitrines on la proposta visual i conceptual associativa de Lempert, continua. Una fotografia porta a una altra i després a una altra i després a moltes...en una mena de joc entre llum i ombra, brillantor i foscor, transparència i opacitat, atmosfèric i compacte. I moltes més idees que l’observador pot descobrir. Crua i directa, simbòlica i sofisticada al mateix temps, l’exposició de Lempert és una presentació rica, precisa però canviant, evolutiva i mai tancada, qualitats que curiosament poden aplicar-se igualment a l’art i la ciència. L’art de Jochen Lempert mostra aquesta coherència amb resultats fascinants.

Extracte del text de Patrizia Dander: "A Untitled (Camouflage) [Sense títol (Camuflaje)] (2016), la flor blanca d'una liana s'alça de manera quasi hiperrealista des de l'ombra que projecta el tors de Lempert sobre la fullaraca. L'ombra fa visible el complex embolic de plantes, mentre que la part il·luminada pel sol sembla un mur espès. Les ombres fotografiades, per definició, documenten l'absència de la presència (del cos o objecte que projecta l'ombra). Però les fotografies de Lempert van un pas més enllà. Mostren situacions en les que l'absència genera una presència, la del motiu creat o fet visible gràcies a l'ombra, una presència que succeeixa través del propi medi".