La següent selecció d'obres s'ha realitzat a partir de la noció d'“imatges amagades”. Tots els treballs presentats reflexionen sobre com mirem, però especialment sobre com passem per alt determinats detalls. Imatges ocultes que es revelen mirant el que hi ha en el fons, allò que està en un segon pla, secundari. Imatges que resulten de fragments retallats d'altres fotografies o que sorgeixen en col·locar dues fotografies una al costat de l'altra. O bé imatges que són evocades per una absència. Una petita proposta sobre diferents maneres de mirar allò anodí, invisible o imperceptible, jugant amb els límits de la representació i de la imaginació.

Una de les qualitats del treball fotogràfic de Lempert és la seva capacitat per superar la presència de l'aparell fotogràfic. La forma en què observa el món i presenta el seu treball és tan senzilla i generosa que ja no importa si la càmera va estar o no allí. És el seu ull, la seva ment, la que capta i realitza les fotografies amb plena llibertat, una capacitat d'experimentació sense límits i una sensibilitat arrelada en inquietuds atemporals.

En aquest cas, presentem algunes obres que se centren en fragments d'imatges del món de la pintura clàssica i la representació de la naturalesa. Lempert fixa la nostra mirada en els detalls imperceptibles, en els gestos mínims dels personatges i en la sensació de moviment de la naturalesa pintada. A partir d'una imatge, Lempert evoca altres imatges, que bé podrien remetre'ns directament a la pintura original, mostrant-nos alguna cosa que estava oculta, o portar-nos a una imatge completament autònoma que aludeix la relació entre la naturalesa i l'humà.

La voluntat de veure més enllà del món visible circumdant guia el treball de Dauder. L'artista intenta capturar el que és extremadament difícil de retenir: el temps, un moment fugaç, una trajectòria efímera, alguna cosa sense forma, un lloc remot. Per això, utilitza una varietat de mitjans, des d'escultures, objectes i dibuixos fins a pel·lícules. L'experiència, la iconografia i la literatura entorn de la cultura del mar també ha estat un referent recurrent en l'obra de Dauder.

March 5th 1979 mostra un fenomen lluminós ocorregut a les Illes Canàries, precisament en aquesta data, que durant molts anys va ser considerat un dels albiraments d' OVNIS més notables. Fa alguns anys es va admetre públicament que va ser causat per dos míssils balístics llançats des de submarins de la Marina dels EE. UU que maniobraven prop de les illes. L'incident va ocórrer en dos episodis. El primer va començar amb l'aparició d'anells concèntrics que ocupaven una àrea extensa i el segon va seguir amb el desenvolupament d'una enorme cúpula brillant que va desaparèixer lentament deixant un prim rastre de llum en el cel.

La pel·lícula es va realitzar filmant una sèrie de fotografies preses pels testimonis des de diferents punts de l'arxipèlag. Les fotos van ser re-fotografiades amb diferents lents per obtenir plans mitjans i primers plans extrems, i després filmades amb una càmera de 16 mm. Encara que la seqüència va ser construïda seguint l'ordre cronològic de l'esdeveniment, no es percep una il·lusió de moviment. La nostra atenció, en canvi, es dirigeix a la imatge en si, les formes sinuoses i l'alt contrast entre la llum i la foscor. Les cinquanta-cinc imatges que componen la pel·lícula romanen en pantalla més temps de l'habitual permetent una observació atenta i provocant un cert efecte hipnòtic.

https://vimeo.com/781771719

Les obres de Dora García, de naturalesa conceptual, sovint es basen en la interactivitat i la performance. A través de canvis mínims, s'alteren les convencions i els signes més petits es llegeixen com a possibles significants. García actua conta històries (o simplement les selecciona), desencadena una situació, reclama una narració o ens fa partícips d'un 'joc' ficcional. The Green Door, literalment una porta verda, fa referència a diverses fonts tretes de la cultura popular i d'històries de ficció. Entre elles, la pel.lícula pornogràfica Behind the Green Door (1972), dirigida pels germans Mitchell i basada en la novela de misteri de Mildred A. Wirt Benson que relata la història d'una inocent adolescent americana que descobreix una porta secreta que amaga certa activitat il.legal en un hotel d'una estació d'esquí. O com The Green Door (1906), la història curta de O. Henry, on l'autor utilitza la epònima porta verda com a símbol d'un seguit d'aventures quotidianes que inciten als lectors a buscar; Green Door (1956), la canço de Jim Lowe composta per Bob Dabis que va ser un hit als anys 50 i que descriu un establiment on darrera una porta verda, un grup de gent s'hi reuneix per tocar el piano, fumar i riure, però on la cantant no hi pot entrar. I molt especialment la narració de H. G. Wells’s The Door in the Wall (1911) sobre el polític Wallace que descobreix a la seva infeliç casa una porta que condueix a un jardí encantat. El llibre suggereix tant la màgia com el perill de la nostàlgia per un temps passat. La porta verda de Dora García, no obstant això, romandrà tancada i no se'ns permetrà descobrir què hi ha al seu darrere. Com suggereix la mateixa García, val la pena referir-se a Jacques Lacan, qui va descriure el real com a incognoscible i indescriptible, però sol·licitant activament l'atenció de l'individu, sovint de manera agressiva, com “un cop a la porta que interromp un somni”.

Isidoro Valcárcel Medina és un artista clau de l'art conceptual a Espanya. La seva obra s'ha caracteritzat per trencar amb els esquemes més convencionals de l'art. Indiferent a les tendències, s'enfoca a crear situacions, intervencions, accions o projectes, més enllà de l'objecte artístic, que donen compte de la seva actitud compromesa i allunyada dels aspectes comercials de l'art. L'artista s'ha convertit en un referent en el desenvolupament de nous discursos en la pràctica artística.

Xavier Ribas es va donar a conèixer a meitats dels anys 90 amb el seu treball sobre l'ocupació espontània de la perifèria urbana. El seu treball fotogràfic investiga llocs i històries en disputa, així com geografies d'abandonament. Els seus treballs recents prenen la forma de grans quadrícules fotogràfiques, que sovint inclouen text, materials d'arxiu i imatges en moviment com a formes múltiples i compostes d'examinar assentaments temporals, llocs de desenvolupament i exclusió, territoris fronterers i geografies d'extracció.

La sèrie "Santuario" tracta sobre els llocs on les treballadores sexuals treballen al costat de la carretera i marquen una geografia melancòlica de ruïnes antigues i vides arruïnades, de treballadors migrants i camps de golf, que semblen confluir en tants paisatges mediterranis.