L'exposició Sòl i Subsòl organitzada per La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona) de l'11 de juny fins el 29 de setembre reuneix quatre projectes de Patricia Dauder. La peça central de la mostra és la nova pel·lícula Insulana (2021). La seva centralitat es deriva de la seva capacitat per articular conceptualment les tres altres obres que es presenten, a la vegada que serveix per estructurar el muntatge en l'espai de l'exposició. Excepte Insulana, totes les altres obres, Seccions (2021), Groundworks-Documents (2015-2021) i Weather Sticks (2018) s'han dividit en dues parts diferents, cada part mostrant-se en una sala diferent, a l'inici i al final del recorregut de la mostra. 

Com comenta el comissari Carles Guerra: "L'estructura de l'exposició ha estat pensada com un itinerari que invita al visitant a passar pel mateix projecte dues vegades. El que veiem a cada sala és la meitat de l'obra, per tenir la sensació de que quan estem davant de l'obra no lo captem completament. És necessari implicar el temps i el desplaçament i una doble visualització que força a l'observador a completar a través de la seva pròpia experiència, dos fragments, dues visions, dos encontres amb l'obra. Aquesta és en sí mateixa, una aproximació cinematogràfica, ja que el que fem és suggerir una imatge amb la juxtaposició de dues imatges."

Totes les fotos de vistes d'instal·lació: Pep Guerrero.

INSULANA, 2021

El 27 de setembre de 1957 s’havien iniciat les erupcions que transformarien l’arxipèlag de les Açores. Aquelles explosions van començar sota l’aigua i van durar tretze mesos. Vuit dies després de la primera erupció, l’illa de Faial va quedar completament coberta per les cendres. Les conseqüències van ser devastadores.  

Seixanta anys després Patricia Dauder va trepitjar la cendra sòlida. Aprofitant una residència d’artista a Arquipélago - Centro de Artes Contemporâneas, situat a l’illa de São Miguel, a les Açores, l’artista es va desplaçar fins a l’illa de Faial. Allí es descobreix caminant sobre les teules dels sostres dels edificis que, en una altra època, havien acollit un petit nucli de població. Al 2017, molts trossos de material de construcció havien quedat al descobert, exposats a l’erosió dels agents atmosfèrics. La catàstrofe va eliminar cultius i pastures, tot i que no va causar cap víctima. L’espectacle de les forces naturals desfermades i la naixença d’una nova illa van deixar les aigües contaminades de cendres. El mar va esdevenir la tomba de bancs sencers de peixos, la qual cosa va abocar els pescadors de les illes a la misèria. El dia que Patricia Dauder hi caminava recorda ensopegar amb fragments de vidres de finestres i bigues de fusta per tot arreu. 

Quan Patricia Dauder viatja una segona vegada a les illes de São Miguel i Faial, entre el 4 i el 20 de desembre de 2020, aterra en una geografia complexa. No pas per l’aspecte del paisatge, sinó per la densitat de les capes acumulades. La realització d’un film que titularà Insulana (2021) la situa al bell mig d’aquesta constel·lació. La pel·lícula és la peça central de l’exposició Patricia Dauder. Sòl i subsol, que es presenta a La Virreina Centre de la Imatge.

SECCIONS, 2021

Les següents imatges mostren l'obra mural Seccions. Els motius visuals escampats sobre els murs han estat tractats mitjançant tècniques litogràfiques. La duplicació, la superposició i el palimpsest generen imatges la percepció de les quals s’assembla molt a l’efecte d’un film projectat a sobre d’una altra imatge. Considerant els mètodes habituals amb què Patricia Dauder fabrica el conjunt de la seva obra, aquesta pràctica anticipa i prepara la producció d’un film. En aquest cas, el film evocat és Insulana (2021), rodat a les Açores i l’estudi de l’artista. 

Durant la preparació d'Insulana, Dauder va anar acumulant una sèrie d'imatges. Moltes eren imatges d'arxiu que feien referència a la història, la geografia o les tradicions de les illes Azores. Però, al mateix temps l'artista va anar fent dibuixos, que tenien a veure amb la idea de fractura, de moviment, de sobreposició, de capes. Tot aquest material de diferents fonts, va anar ocupant els murs de l'estudi de Dauder fins que va decidir buscar la forma de interconectar tot aquest material de per crear un mapa visual on no importés si la imatge en qüestió era un dibuix o una imatge fotogràfica trobada. La tècnica litogràfica permetia obtenir molta definició en el material fotogràfic i a la vegada tenia una component artesanal que permetia a l'artista controlar i manipular la impressió final. A Seccions hi ha imatges extretes de llibres d'antropologia, de tatuatges de les illes del Pacífic Sur, de llibres sobre la pesca de la balena i dibuixos. Totes elles són imatges de marques o patrons que han quedan registrats en la pell de persones o d'animals, en la superficie d'una geografia. La instal·lació mural completa està feta amb varies capes de paper que se sobreposen, en una estructura similar al que veiem a Insulana.